Museu del cinema

 

 

El dimarts 10 de juny d’aquest any 2014 vam arribar, els nois i noies de Segon d’ESO, a Girona. Allà ens vam separar per anar a visitar uns tallers per tal de poder completar el treball de síntesi i conèixer una mica més del lloc on érem. a mi, Anna.C, em va tocar anar al Museu del Cinema. Us voldria explicar les meves vivències en aquell petit món cinematogràfic i així començo.

 

Tot just arribar, tots vam treure els mòbils, càmeres i gravadores i esperarem amb una suor freda a la guia amb emoció. En arribar es va presentar i en portà a una sala de projecció, on vam veure un vídeo. Una veu en off sonava i les llums s’apagaren. Vam veure talls de pel·lícules, fotografies i fotogrames, imatges… totes sobre el cinema. En acabar, les llums es van obrir de nou i va manar  deixar les bosses per començar amb la visita. Ens va parlar de les ombres xineses. A xina posaven papers de color per representar-les i mostrar-les colorades però en arribar a Europa, es tornaren completament fosques. En feien històries populars i només es veia la silueta, res de colors. Nosaltres ens miràvem tots els objectes tan bells meravellats mentre els hi fèiem fotografies i gravàvem tot el que deia la guia. Tot seguit, ens van portar a una cambra obscura. Allà vam veure dos marcs on la imatge de dins era semblant a la plaça del costat del museu, estava amb moviment i girada. Aleshores ens van explicar que amb un fil de llum tan sols dins d’una càmera fosca es podien veure les coses que passaven a l’exterior i aquella projecció, era unes imatges en directe del que succeïa a la plaça. Abans, ho feien servir perquè la gent veiés persones disfressades i girades en una pantalla i jugar amb aquest efecte visual. Estaven molt impressionats de la manera com s’il·lusionava el públic, simple però eficaç per l’època. Entre jocs de miralls vam passar al següent lloc. Es deia la llanterna màgica i era uns dibuixos amb uns altres sobreposats i així crear històries amb animals que ningú mai havia vist com cangurs o lleopards i acontentar el públic. Quan ja pensàvem que tot l'altre que van fer consistia en maquines i més maquines ens van mostrar un forat pel qual podíem veure dibuixos de llocs emblemàtics com si fossis allà mateix i les postres boques no paraven de obrir de sorpresa. A continuació de mirar una estona les imatges ens van explicar la sort que teníem de fer tantes fotos. Les primeres fotos tardaven 8 hores o mitja hora en fer-se. I com que no es parava de parpellejar els ulls surten blancs i els havien de pintar. Van fer reposar colls i es quedaven immòbils. A partir d’aquí vam veure talls de pel·lícules de George Lumiere o els germans Lumier. També vam veure vestimentes i el joc i la manera que utilitzaven tots els aparells i factors de la llum. En acabar vam jugar amb objectes que provocaven il·lusions òptiques una estona i després ja vam partir.

 

Va ser una experiència inoblidable i digne de viure. M’agradaria tornar una altra vegada i tornar a gaudir-hi. Si voleu contactar o saber una mica més així està la pàgina web del Museu.

Ara escoltareu un audio on surt parlant la nostre guia anomenada Laia